I aquí hem arribat al final de l’assignatura per tant de la carpeta. Qualsevol dels lectors pot deixar qualsevol comentari de qualsevol do cal dir que aquest blog m’ha servit com a espai per reflexionar sobre alguns temes i també per exposar ordenadament totes les noves idees que m’arribaven.
Per acabar la carpeta d’aprenentatge penjaré una petita enquesta per saber l’aceptació del blog un cop finalitzat.
Finalment, només vull dir:
Moltes gràcies a tots les lectors del blog!
Filed under Uncategorized
Conflicte fa referència a una situació difícil, que comporta un enfrontament d’interessos i valors considerats importants. Per la seva condició angoixant genera problemes i conflictes tant internament als individus com amb altres persones per diversos motius considerats d’urgència (valors, estatus, poder, recursos escassos, …). En la confrontacion o oposicion resultant els contrincants desitgen neutralitzar, danyar o eliminar als seus rivals, fins i tot quan la disputa sigui de paraula (en tal cas se substituïx l’eliminació física per la recerca d’humiliació i vergonya del rival).
S’han avançat moltes teories sobre origen del conflicte. Últimament es pot al·legar que l’home és un animal social, i, per tant, un que respon a les tendències tant de competició com cooperació que s’observen en animals socials. Així s’adduïx que hi ha motius últimament biologicos o psicològics per a l’agressivitat Altra vision adduïx que si bé podrien haver tals causes inherents no és menys cert que sovint tal conflicte o violència s’expressa ja sigui en formes socialment permeses o acceptades o té com meta objectius que són socialment valuables. Com a mínim, el conflicte s’expressa en un acte exercit en relació a uns altres. Així, el conflicte no es pot entendre o estudiar sinó en un context social.
El conflicte social es refereix a l’ampli espectre que en la interacció i interrelació humana va des de situacions i qüestions aparentment simples i sense problemes de conseqüències doloroses per a les parts, fins a situacions complexes, perilloses i violentes. Des d’aquest punt de vista s’adduïx que La convivència social és considerada una mina abundant de conflictes, on la font més abundant de molèstia són els altres. Para Lewis A. COSIR un conflicte serà social quan transciende l’individual i procedeixi de la pròpia estructura de la societat.1 Un aspecte central dels estudis del conflicte social són aquells sobre origen i funció social de tals conflictes. Així, per exemple, para Ralf Dahrendorf, el conflicte és un fet social universal i necessari que es resol en el canvi social. De major importància per a aquests estudis són consideracions sobre paper que tant el consens com la coacció juguen en la societat ja sigui en general com en el desenvolupament i resolució dels conflictes.
Existeixen diversos tipus de conflictes (diversa temàtica):
afectiu (pensem que l’altre no té raó. Necessiten un mediador per resoldre’l.
Substantius. Les dues parts s’entenen però actuen de diversa manera. Són capaços de dialogar.
En els conflictes sempre hem de tenir en compte:
A qui afecten les parts implicades.
A quina fase es troba el conflicte.
Quin caire té el conflicte (hostil, etc.)
Com podem diagnosticar el conflicte?:
identificar el tipus de conflicte.
Avaluar els actes dels protagonistes del conflicte, el seu estil de comportament.
Impedir que el conflicte entri al cicle maligne.
Avaluar el cost del conflicte.
Dissenyar una estratègia de resolució.
Com podrem resoldre el conflicte?:
– utilitzar el diàleg expert. Acostar-nos al diàleg de qui es queixa, preguntar-li coses sobre el tema, o sigui aproximar-nos a ell perquè se senti escoltat i després respondre-li, arremetent els seus arguments.
Filed under Uncategorized
Hi ha dos tipus d’enfoc el lògic i el creatiu.
Els sers humans sempre utilitzem l’enfoc lògic, i quan més grans ens fem més l’utilitzem. L’enfoc lògic és aquell al qual ens condueix la nostra costum de veure les coses, de la manera més simple, o de la manera més matemàtica, com si fos una fórmula.
En canvi, l’enfoc creatiu és aquell que ens permet mirar les coses d’una manera diferent a la que estem acostumats. L’enfoc creatiu costa de fer-l’ho servir, però el podem potenciar.
En les reunions i en en treball en equip, és molt important tenir l’enfoc creatiu, ja que podem trobar sempre solucions diverses i sovint més bones o simplement diferents.
Aquest raonament es demostra els diversos exercicis que sempre s’utilitzen. En l’apartat d’exercicis en demostrarem alguns.
Aquí va un enllaç d’una pàgina on podem trobar tècniques creatives i jocs per utilitzar en les reunions o en els equips de treball:
http://www.neuronilla.com/component/option,com_deeppockets/task,catShow/id,5/Itemid,70/
Filed under Uncategorized
Els rols ja esmentats són molt importants alhora de realitzar les reunions de treball. Com ja hem vist el treball en equip pot ser un treball de qualitat, però sovint pot acabar ser una sessió innecessària, on no es produeix res.
Els rols tenen molt a veure amb que el treball en equip sigui bo, igual que en les reunions de treball.
Perquè una reunió de treball sigui fructífera, ha d’estar ben organitzada.
La convocatòria és molt important, s’ha de fer amb antelació i s’ha de donar una ordre del dia, ja que això marcarà la dinàmica de la reunió. A més en una reunió sempre ha d’haver un torn obert de paraula.
A quin tipus de reunions podem assistir? (Hi ha diverses categories segons la finalitat. Aquí descrivim les més generals)
1.- Informatives: l’objectiu de la reunió consisteix a transmetre una informació a le s persones convocades.
2.- Formatives: L’objectiu és el d’aprofitar l’experiència o capacitat dels presents per aconseguir una formació mútua.
3.- Pressa de decisions: l’objectiu és de prendre una decisió després d’analitzar un tema.
4.- Creatives: l’objectiu és el de generar idees originals per aplicar-les a diversos casos.
Filed under Uncategorized
Un rol és la nostra particular tendència a comportar-nos, contribuir i relacionar-nos socialment.
El valor de la teoria dels rols d’equip és el de permetre a una persona en particular o a un equip, beneficiar-se del coneixement personal i d’aquesta manera adaptar-se a las exigències de l’entorn.
Existeixen diversos rols i cada persona adapta un o un altre depenent de la situació i també de la seva personalitat.
Així podem trobar diversos rols:
– Rols de feines:
1. Iniciativa i activitat: Proposar solucions, exposar noves idees, intentar noves definicions d’un problema donat, emprendre novament el problema, nova organització del material.
2. Sondeig d’opinions: Intents d’adquirir dels membres determinades manifestacions afectives, que es refereixin a la clarificació de valors, propostes o idees.
3. Donar informació: Oferta de fets o generalitzacions. Unir la pròpia experiència al problema del grup per explicar determinats punts o processos.
4. Opinar: Manifestar una opinió o convicció sobre una o vàries propostes, en especial millor sobre el seu valor que sobre la base real.
5. Coordinar: Mostrar les relacions entre diverses idees o proposicions: intentar reunir idees o proposicions; intentar unir l’activitat de diversos subgrups o membres entre si.
– Rols de manteniment i organització:
6. Animació: Amabilitat, calor, disposició a respondre als altres; lloar els altres i a les seves idees; correspondre i acceptar les contribucions dels altres.
7. Mantenir límits: Intentar facilitar a un altre membre del grup la col·laboració fent-ho observar als altres. Per exemple: “No hem escoltat encara l’opinió de X sobre aquest tema” o “X voldria dir alguna cosa, però no ha tingut encara l’oportunitat”. Limitació del temps d’intervenció de cadascú, per així donar a tots una oportunitat de fer se sentir realment.
8. Obeir: Seguir les decisions del grup, acceptar reflexivament les idees dels altres i escoltar les, servir d’auditori durant la discussió del grup.
9. Expressar els sentiments del grup:
Resumir quins sentiments es poden percebre dins del grup. Descriure les reaccions dels membres del grup, comunicar observacions i reaccions inconscients de determinats membres del grup davant d’idees o solucions expressades.
10. Reduir la tensió: Desviar, tranquil·litzar sentiments negatius mitjançant bromes, incloure una situació tensa en un context més ampli.
Aquests rols no estan distribuïts de cap manera sobre una mateixa persona, sinó que s’intercanvien entre els membres del grup.
– Rols negatius:
11. Comportament agressiu: Treballar pel propi status, criticant o posant en ridícul a altres persones; manifestacions d’hostilitat envers el grup o membre aïllats; menysprear el valor personal o el status d’altres membres; intentar dominar constantment.
12. Bloquejar: Dificultar el desenvolupament ulterior del grup desviant lo cap a problemes marginals; oferir experiències personals que no tenen res que veure amb el problema present; argumentació obstinada sobre un únic punt; denegació d’idees sense considerar les per prejudicis afectius.
13. Confessar-se: Utilitzar el grup com a caixa de ressonància per sentiments o opinions purament personals, no orientades cap als objectius del grup.
14. Rivalitzar: Disputar amb altres sobre les idees més productives o millors, parlar constantment en la majoria de casos, fer el paper més important, apropiar se de la direcció.
15. Fer el pallasso: Cridar l’atenció, distreure, bromejar, fer imitacions o comentaris amb o sense gràcia per interrompre continuadament el treball del grup. També s’hi pot incloure fer quelcom per compte propi, passant del grup, per cridar l’atenció o demostrar les pròpies habilitats.
16. Retreure’s: Comportament especialment indiferent, passiu, limitat a les formes estrictes; somniar despert; fer disbarats; xiuxiuejar amb els altres; desviar se molt del tema.
En el treball en equip podem trobar altres rols i els podem adaptar a la feina:
– Rols d’acció:
1.- Impulsor: reptador, dinàmic, treballa bé sota pressió, té iniciativa i coratge per superar obstacles.
2.- Implementador: disciplinat, lleial, conservador, eficient. Transforma les idees en accions.
3.- Finalitzador: esmerat, ansiós. Busca els errors i les omissions. Realitza les feines a temps.
– Rols socials:
4.- Coordinador: madur, segur de si mateix. Aclareix les fites a aconseguir. Promou la presa de decisions. Delega bé.
5.- Investigador de recursos: extravertit, entusiasta, comunicatiu. Busca noves oportunitats. Desenvolupa contactes.
6.- Cohesionador: Cooperador, apacible, perceptiu i diplomàtic. Escolta i impedeix els enfrontaments.
– Rols mentals:
7.- Cervell: Creatiu, imaginatiu, poc ortodox. Soluciona els problemes difícils.
8.- Monitor avaluador: Seriós, perspicaç, estratega. Percep totes les opcions. Jutja amb exactitud.
9.- Especialista: Només li interessa una cosa a un temps. Aporta qualitats i coneixements específics.
Diuen que una persona es pot identificar amb un rol. Jo no ho he pogut fer! M’identifico amb varis rols i sempre depenen de la situació en la que estic o amb el paper que haig de jugar.
Us identifiqueu amb algún dels descrits?
Filed under Uncategorized
En les últimes sessions hem estat observant el comportament i els diferents rol que fem en treballar en equip.
Hem fet diverses activitats que no explicitarem aquí (qui les vulgui veure haurà dde clicar en els arxius que es penjaran més tard), aquí només escriuré les reflexions que he fet sobre el tema.
Anem a començar…
Quan un treballa tot sol, no té gaires problemes. Un mateix es planifica la feina com vol, aplica l’estratègia que ell mateix a pensat, valora el treball a la seva manera i generalment va més ràpid en fer aquest treball.
Quan aquesta persona s’ajunta amb una altre, veu com aquest temps s’incrementa. T’has de ficar d’acord amb tot allò que hem comentat anteriorment, i no sempre és fàcil! Has d’aceptar coses que potser no t’agraden gaire o a vegades fas coses que no habies pensat però que t’agraden més. A vegades, has de portar la iniciativa o a vegades t’has de deixar portar, sense arribar a cap extrem (els extrems mai no són bons). Tot i així, si treballes amb una altre persona la feina no resulta ser tant complicada i el resultat tot sovint és millor.
La cosa es complica encara més, quan treballes amb un grup més gran. Cada vegada més, tens la sensació que ets més insignificant, has de repartir les teve sopinions amb més gent; penses que jugues un paper menys important, però no ens ho creiem això…el teu paper é sigula d’important!
Treballar amb més gent implica gastar més temps i sovint més energia. Però és un treball molt més gratificant. Per què?
Doncs perquè pots rebre ajuda, et poden aportar idees i per tant enriquir-te de coneixement, pot enfortir un vincle entre el personal amb el qual es treballa, el resultat sempre acostuma a ser millor, de més qualitat i més eficaç.
El treball en equip també comporta dificultats, no ens hem d’enganyar! Per exemple: has de dedicar més esforç per arribar a un punt (punt en comú). El treball en equip necessita més temps, més esforç, en general tot tindrà un major cost.
Les dificultats poden ser varies i força numerosses, però el treball en equip guanta en avantatges. Sempre serà millor un treball en equip que un treball individual.
I per acabar diferenciarem el treball en equip i el grup de treball.
L’equip de treball comparteix significats. Han formulat públicament uns objectius comuns. En canvi el grup de treball no sempre tenen uns objectius comuns, es treballa per a un fi, però no sempre amb els mateixos objectius.
Filed under Uncategorized
Hem encetat el tema de les crítiques a classe. Aquest és un dels temes més delicats en tota relació, i encara més en la relació docent.
Com que tothom hauriem d’intentar ser assertius, això significa que hauriem de ser sincers i per tant criticar als altres, però la qüestió és de quina manera?
Encara no em tractat gaire sobre el tema a classe, però sí que hem fet alguna que altra activitat.
En tota crítica hauriem de pensar en què dic… perquè…, m’agradaria que…, perquè…
Només que et raonis totes aquestes preguntes, una crítica ja pot estar ben construïda, això sí, haurem de vigilar l’entonació, la manera de dir-ho i ser previsibles en la reacció de la persona a qui critiquem.
Seguiré parlant del tema, quan ho tingui més interioritzat i estudiat!!
Filed under Uncategorized
La finestra de Johari és un esquema que s’utilitza en formació de Dinàmiques de Grups. Aquest esquema ens explica els marcs en que es desenvolupen les relacions interpersonals. A partir d’això podem deduir els objectius primordials d’un procés grupal.
La finestra de Johari serveix per mirar-se un mateix, des de fora. La finestra planteja el coneixement sobre un mateix a partir de quatre àrees, que es convinen entre el que jo sé i deixo de saber sobre mi, i el que saben o deixen de saber els altres sobre mi. (Mireu l’enllaç per tenir més informació sobre la Finestra de Johari)
He arribat a una conclusió sobre la finestra de Johari. Jo penso que sé com sóc, però com sóc realment? Potser necessitaria saber que pensen de mi els altres, com em veuen; com sóc jo vista per un altre.
Crec que hauríem de tenir aquesta informació per arribar a saber com som del tot realment.
Algú m’ajuda?
Filed under Uncategorized
Ostres!! ..i jo que pensava que era assertiva!!!
Quan em van dir la definició d’assertivitat i en vaig buscar-ne, vaig pensar: “Jo sóc una persona força assertiva. Em considero una persona sincera i que intenta comprendre les situacions dels altres”.
I mireu quina sorpresa, quan faig els testos d’assertivitat i no surto com a una persona assertiva!! (estic al límit, eh!). La primera reacció va ser: ” Aquests tests no serveixen, no funcionen”, però després mentres rumiava fora de classe el tema de ser assertiu o no, vaig considerar que potser sí que no era del tot assertiva!
Per què? Doncs perquè jo sóc d’aquelles persones que sí que intenta mirar tots els punts de vista i que intenta ficar-se amb la pell dels demés, però quan entro a la zona de perill (aquelles situacions que tot pot explotar), intento situar-me en un marge, no inhibir-me del tot, però tampoc defensar del tot la meva opinió.
A vegades sí que ho faig, sobretot amb les persones que hi tinc confiança, però moltes altres vegades, no ho faig. Suposo que per respecte, o per no embolicar massa la troca, o no sé…
Tot això m’ha fet veure que no sóc tant assertiva com jo em creia! Però això no m’ha suposat cap trauma. De fet crec que en certes ocasions i depèn amb quines persones et trobes ser assertiu, no és del tot bo, ja que pots anar a tota velocitat a la zona de perillosa, i topar amb una persona que vagi a la zona agressiva ràpidament.
Haurem de pensar tots sobre el tema!
Filed under Uncategorized
Com ja heu pogut comprovar en l’entrada anterior, l’assertivitat és el tema 2 de l’assignatura.
Heu pogut llegir algunes definicions, però què comporta l’assertivitat?
L’assertivitat és un tret de la conducta social. Arribar a l’assertivitat comporta establir una sèrie de trets:
1.- Hem d’establir una comunicació oberta, transparent i sincera.
2.- Hem de tenir i promoure un respecte amb les postures dels altres.
3.- Tenir capacitat empàtica, o sigui posar-se i comprendre la situació dels altres.
4.- L’assertivitat no redueix els conflictes, però sí que el fa explícit i s’intenta resoldre.
Filed under Uncategorized
Relacio Docent - Carpeta d'aprenentatge 
