Els conflictes

Conflicte fa referència a una situació difícil, que comporta un enfrontament d’interessos i valors considerats importants. Per la seva condició angoixant genera problemes i conflictes tant internament als individus com amb altres persones per diversos motius considerats d’urgència (valors, estatus, poder, recursos escassos, …). En la confrontacion o oposicion resultant els contrincants desitgen neutralitzar, danyar o eliminar als seus rivals, fins i tot quan la disputa sigui de paraula (en tal cas se substituïx l’eliminació física per la recerca d’humiliació i vergonya del rival).

S’han avançat moltes teories sobre origen del conflicte. Últimament es pot al·legar que l’home és un animal social, i, per tant, un que respon a les tendències tant de competició com cooperació que s’observen en animals socials. Així s’adduïx que hi ha motius últimament biologicos o psicològics per a l’agressivitat Altra vision adduïx que si bé podrien haver tals causes inherents no és menys cert que sovint tal conflicte o violència s’expressa ja sigui en formes socialment permeses o acceptades o té com meta objectius que són socialment valuables. Com a mínim, el conflicte s’expressa en un acte exercit en relació a uns altres. Així, el conflicte no es pot entendre o estudiar sinó en un context social.

El conflicte social es refereix a l’ampli espectre que en la interacció i interrelació humana va des de situacions i qüestions aparentment simples i sense problemes de conseqüències doloroses per a les parts, fins a situacions complexes, perilloses i violentes. Des d’aquest punt de vista s’adduïx que La convivència social és considerada una mina abundant de conflictes, on la font més abundant de molèstia són els altres. Para Lewis A. COSIR un conflicte serà social quan transciende l’individual i procedeixi de la pròpia estructura de la societat.1 Un aspecte central dels estudis del conflicte social són aquells sobre origen i funció social de tals conflictes. Així, per exemple, para Ralf Dahrendorf, el conflicte és un fet social universal i necessari que es resol en el canvi social. De major importància per a aquests estudis són consideracions sobre paper que tant el consens com la coacció juguen en la societat ja sigui en general com en el desenvolupament i resolució dels conflictes.

conflicto1

 

Existeixen diversos tipus de conflictes (diversa temàtica):

  • afectiu (pensem que l’altre no té raó. Necessiten un mediador per resoldre’l.

  • Substantius. Les dues parts s’entenen però actuen de diversa manera. Són capaços de dialogar.

En els conflictes sempre hem de tenir en compte:

  • A qui afecten les parts implicades.

  • A quina fase es troba el conflicte.

  • Quin caire té el conflicte (hostil, etc.)

     

Com podem diagnosticar el conflicte?:

  • identificar el tipus de conflicte.

  • Avaluar els actes dels protagonistes del conflicte, el seu estil de comportament.

  • Impedir que el conflicte entri al cicle maligne.

  • Avaluar el cost del conflicte.

  • Dissenyar una estratègia de resolució.

 

Com podrem resoldre el conflicte?:

– utilitzar el diàleg expert. Acostar-nos al diàleg de qui es queixa, preguntar-li coses sobre el tema, o sigui aproximar-nos a ell perquè se senti escoltat i després respondre-li, arremetent els seus arguments.



Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s